Si sou uns amants de la literatura i us agrada llegir, també us encantarà aquest blog!!!
Hola a tots, lectors, gràcies per votar en les enquestes i pels vostres comentaris. Com que us veig tan interessats en el món de la lectura, us animo a visitar el blog d'una amiga meva que tot just ha començat però que promet ser una gran escriptora de contes i poesies.
És molt maco!!!! divertideshistories.blogspot.com
També us animo a, si us agrada escriure, fer un blog com he fet jo i també la meva amiga.
Gràcies per la teva iniciativa, Janett, segur que d'aquí poc el teu blog tindrà molts seguidors!!!!!!!!!!
El calendari de la ceba
Fa molts anys, quan la majoria de les famílies eren pageses, depenien molt de la meteorologia per tenir bones collites.
Així, es van empescar un mètode per preveure quins mesos de l'any serien humits i quins secs.
El dia 31 de desembre, abans de mitjanit, es parteix una ceba per la meitat i se'n treuen dotze capes, simulant cada una d'elles un mes dels dotze de l'any. Així, la capa que es troba més al nucli de la ceba, representa gener, la segona, febrer, la tercera, març i així consecutivament fins arribar a la dotzena capa, que representa desembre.
A cada capa, com si fos una cassoleta, s'hi posa una mica de sal i es deixa a l'aire lliure tota la nit.
Al matí del dia 1 de gener, abans de que surti el Sol, es mira com ha quedat cada cassoleta:
-si hi ha aigua, aquell mes serà humit.
-si encara hi ha sal, serà sec.
Bon Nadal!!
Estic molt contenta de que ja sigui Nadal; els Reis, el Tió, la llar de foc, estar amb els avis i la "family"...
I què hi ha millor que llegir un bon conte abans d'anar a dormir, sota la nòrdica i il·luminat per la càlida llum de la làmpara de la tauleta de nit¿¿...
La Castanyada
Què
és?
Actualment,
s’ha convertit en la revetlla de Tots Sants i se celebra en família i també a
les escoles, encara que ja no fa referència als morts ni als rituals funeraris.
De
què prové?
Igual que
el Halloween, és una festa funerària.
Antigament,
en la religió cristiana, a la vigília del dia dels morts (Tots Sants), les
campanes havien de tocar fins la matinada a mort*.
Els amics
i els parents ajudaven als campaners a fer aquesta tasca tan dura, mentre tots
menjaven aquests aliments tan energètics (castanyes, fruits secs, etc...) per
no defallir.
Altres
versions més antigues, diuen que la castanyada deriva dels antics
àpats funeraris, en els que només es menjaven llegums, fruita seca i panellets. Aquest àpat tenia un sentit simbòlic en el que es
comunicava amb les ànimes dels difunts. Mentre torraven castanyes, per exemple,
resaven el rosari pels difunts de la família.
*Se’n diu
tocar a mort, perquè antigament, als poblets, quan es moria algú, els campaners
tocaven una típica melodia perquè tothom sabés que algú s’havia mort i d’això
se’n deia: que les campanes tocaven a mort.
Què s’hi fa?
Consisteix en menjar castanyes, panellets,
moniatos i fruita confitada. La beguda típica d’aquest dia és el moscatell.
Durant aquesta tradició popular, les castanyeres venen castanyes torrades i calentes als carrers, generalment dins d’una paperina feta de paper de diari. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
On més es celebra?
Aquests dos últims, igual que la Castanyada , provenen d’un ritual funerari.
